La idea inicial del flipbook L’últim rebot neix a partir de la referència de la introducció de Pixar, concretament de l’animació de la làmpada que interactua amb la lletra «i» del logotip. Em va interessar especialment la simplicitat de l’acció i la manera com, a partir d’un objecte molt senzill, es pot crear una petita història basada en el moviment i la interacció amb un altre element.
A partir d’aquesta idea, vaig plantejar una adaptació en què la làmpada interactua amb una pilota com a element principal. En lloc de centrar l’acció en la interacció amb el logotip de Pixar, vaig fer que la làmpada i la pilota fossin les protagonistes de l’animació, utilitzant el moviment i els rebots de la pilota com a recurs principal per construir el flipbook. El projecte es titula L’últim rebot, un nom que fa referència directament a l’acció de la pilota i al petit desenllaç que es produeix al final de l’animació.
Per realitzar l’animació vaig utilitzar la tècnica del flipbook, ja que permet treballar l’animació fotograma a fotograma i entendre de manera directa com es construeix el moviment. El procés va consistir primer a definir l’acció que volia representar i, posteriorment, a dividir-la en diferents moments o posicions de la làmpada i de la pilota. Vaig anar dibuixant les diferents fases del moviment, tenint en compte sobretot la trajectòria, els canvis de posició i els rebots, per aconseguir que la interacció tingués una certa continuïtat i fluïdesa.
Un cop realitzats els dibuixos, els vaig recopilar i ordenar seqüencialment per poder visualitzar-los com una animació. Aquest procés em va permetre comprovar com petites variacions entre un dibuix i el següent generen la sensació de moviment quan es reprodueixen de manera consecutiva.
En definitiva, el procés de treball parteix d’una referència visual molt concreta —la introducció de Pixar— i la transforma en una proposta pròpia, centrant l’acció en la interacció entre la làmpada i la pilota i en el rebot. La tècnica del flipbook ha estat, alhora, una manera de traslladar aquesta idea al paper i experimentar directament amb els principis bàsics de l’animació.
Com a punt de partida, el primer pas del procés d’investigació ha estat entendre de manera objectiva les diferents opcions professionals dins del sector del disseny, seguint els criteris establerts a la guia d’orientació per definir una trajectòria coherent.
Aquesta anàlisi ha permès identificar els principals agents que intervenen en el mercat del disseny i comprendre millor quines sortides professionals s’ajusten als meus interessos i competències.
Sortides professionals: dissenyador intern, director d’art, brand manager.
Subsector i especialitzacions del disseny
L’anàlisi d’aquests agents ha permès identificar diversos subsectors professionals dins del camp del disseny gràfic:
Branding: per crear i gestionar identitats visuals i estratègies de marca.
Web i UX/UI: per desenvolupar interfícies digitals i experiències d’usuari.
Audiovisual: per produir vídeo, animació i motion graphics.
Editorial: per maquetar i dissenyar publicacions.
Packaging: per dissenyar envasos i experiències de producte; senyalètica, per crear indicadors i sistemes d’orientació.
Publicitat: per elaborar campanyes visuals en mitjans impresos i digitals.
Relació entre subsectors i rendibilitat
Les diferències entre subsectors també es reflecteixen en la rendibilitat i oportunitats econòmiques:
Els més rendibles del disseny són UX/UI i branding estratègic, vinculats al creixement de startups i empreses tecnològiques.
L’editorial o la publicitat tradicional solen tenir sous més baixos o alta competència.
El disseny audiovisual pot ser rendible segons el nivell tècnic i el tipus de client.
Interessos personals i oportunitats formatives
Els subsectors que més m’atrauen són el packaging i l’editorial, ja que combinen creativitat i funcionalitat.
Packaging: transmet valors de marca i crea experiències de producte.
Editorial: treballa amb narratives visuals, maquetació i tipografia.
Avantatges: projectes creatius i formats variats.
Desavantatges: rendibilitat menor i més competència local; requereix coneixements tècnics (Impressió, 3D).
És útil dominar programes com Illustrator, InDesign, modelatge 3D i tenir anglès per recursos i col·laboracions internacionals, per desenvolupar-se en aquests àmbits.
Estratègies d’accés i desenvolupament professional
Accés al sector: inici en estudis o agències especialitzades en packaging i disseny editorial.
Portfoli: desenvolupament de projectes que mostrin habilitats tècniques i coherència visual.
Formació.
Xarxa professional: participació en esdeveniments i plataformes com Behance o LinkedIn.
Projecció futura: exercici com a professional autònom o creació d’un estudi propi especialitzat.
Reflexió final
En conclusió, considero que la millor via per iniciar la meva trajectòria professional és incorporar-me a una empresa del sector, on pugui adquirir una formació pràctica i consolidar els coneixements necessaris per desenvolupar-me amb solvència en l’àmbit del disseny. Aquesta experiència inicial em permetrà entendre els processos reals de treball, perfeccionar les meves competències i establir una base sòlida per a la meva evolució professional.
A llarg termini, m’agradaria orientar la meva carrera cap a l’exercici independent, ja sigui com a freelance o mitjançant la creació d’un estudi propi, des d’on pugui aplicar criteris propis de disseny, prendre decisions creatives de manera autònoma i expressar un estil personal dins del sector del packaging i l’edició.
Pública 
Este es un espacio de trabajo personal de un/a estudiante de la Universitat Oberta de Catalunya. Cualquier contenido publicado en este espacio es responsabilidad de su autor/a.